El grup de treball de Cooperació Público-Privada (I) es va reunir 6 vegades entre els anys 2018 i 2019. A més, van comptar amb la presència de Jesús Delgado de la Fundació Pere Tarrés i Ramon Nicolau de la Fundació APIP ACAM, com a persones convidades.
Els objectius del grup de treball eren concretar els avantatges de les empreses d’economia social i del tercer sector i les entitats sense ànim de lucre en la contractació pública. A més de promoure l’externalització dels serveis públics com un instrument de millora de les 4 polítiques públiques. També ser capaç de considerar els criteris d’adjudicació en els serveis anomenats d’atenció a les persones.
A partir de les conclusions aprovades pel plenari de l’11 de març de 2019 s’ha establert com a recomanacions que:
- Prioritzar des de l’Administració pública la concertació amb les entitats del tercer sector social de Catalunya, entitats del tercer sector cultural i entitats petites o de voluntariat sense ànim de lucre com a model de col·laboració preferent en la prestació de serveis d’atenció a les persones, de manera que es destaqui la tasca que aquestes ja desenvolupen i d’acord amb la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu.
- Avançar cap a un sistema d’acreditació/homologació de les petites o mitjanes empreses (PIME) i també d’aquelles altres que siguin sense ànim de lucre, per diferenciar-se en la contractació pública en general. Els elements clau que probablement hauria de tenir en compte aquesta acreditació són territori, expertesa, capacitat i professionalitat, millorant la responsabilitat i les clàusules socials, ja que aquestes han de marcar la gestió de qualitat dels serveis (*).
- Les administracions s’haurien de dotar dels mitjans de control mixtos (administració, entitats i externs) per vetllar per la qualitat de la prestació dels serveis, reduint la burocratització per obtenir la millor eficiència en el seguiment de l’execució dels contractes i/o les subvencions.
- Es demana fer un estudi de l’estructura de costos reals del servei (costos de subrogació, igualtat, innovació, sistemes d’informació, qualitat, auditories, prevenció de riscos, absentismes, impacte social…) que s’ofereix en el moment d’elaborar el plec de condicions, marcant paràmetres d’eficiència i eficàcia, que en la contractació actualment no es preveuen prou. Cal fer valer l’eficàcia perquè l’eficiència no sigui zero i per evitar el dumping.
- Potenciar des de les administracions públiques que els tècnics i les tècniques siguin coneixedors de totes les possibilitats legals en la contractació perquè ho puguin trametre en l’elaboració dels plecs de condicions: formació continuada.
- Millorar les condicions laborals dels treballadors i treballadores encarregats de la prestació dels serveis a través de les millores pactades en cada conveni marc de cada col·lectiu. En cap cas s’hauria de pretendre recollir aquestes millores laborals a través de condicions de millora en els plecs de condicions, ja que en aquests casos només es generen greuges comparatius entre professionals del mateix col·lectiu. En aquesta mateixa direcció, és important arribar a acords amb els sindicats, que estiguin centrats en aquestes millores de les condicions dels convenis col·lectius i que els pressuposts de licitació vagin en concordança amb els acords presos en les negociacions col·lectives.
- Es destaca com a element molt important en la contractació pública la reducció de la morositat (si bé l’Ajuntament de Barcelona paga a 30 dies). En els casos en què l’Administració paga puntualment, el problema radica en la subcontractació de la prestació dels serveis. És a dir, l’empresa subcontractada podria acabar cobrant al cap de 400 dies, fet que en posaria en risc la viabilitat.
- Demanem que les licitacions adeqüin el volum dels lots, en funció de les dimensions de les entitats del territori (en l’àmbit de barri, districte o ciutat).
- Impulsar una reforma de la Llei de mecenatge que ajudi a potenciar el finançament privat en general tenint en compte les entitats culturals, sobretot les petites, perquè puguin desenvolupar la seva identitat i continuïtat per lluitar contra la bretxa cultural i la pobresa cultural i facilitar l’accés a la cultura de totes les capes socials.
- Fer valer l’important paper que té el voluntariat en el tercer sector social i cultural i en les petites entitats sense ànim de lucre de Catalunya. També cal destacar la possible coexistència del voluntariat amb la professionalització de determinats rols, en algunes entitats. Un element més que cal tenir en compte és reconèixer que l’activitat pròpia del voluntariat té associada una despesa, tant pel que fa a la coordinació com a la formació.
- Es demana impulsar la creació i l’aprovació d’un nou marc legal del sistema de contractació en l’àmbit de Catalunya capaç de regular tots aquests aspectes anteriorment esmentats. Aquest nou marc es reflecteix a través de l’aprovació de la nova norma que s’està tramitant actualment al Parlament de Catalunya. En tràmit parlamentari el projecte de Llei de contractes de serveis a les persones (tram. 200- 00003/12).
Per veure les conclusions clica aquí.
