Barcelona és una ciutat de llarga tradició participativa i d’associacionisme, una realitat que queda reflectida en el funcionament del Consell de Ciutat, els seus valors i la tasca que duen a terme els seus membres. Així ho consideren la Montserrat Morera i l’Àlex Goñi, les dues vicepresidències del Consell de Ciutat, que van reivindicar la feina realitzada davant els grups municipals durant la seva intervenció en el Plenari Municipal del maig.

“El Consell de Ciutat és un reflex del treball quotidià que fan moltes entitats, persones i institucions per la ciutat”, va explicar Morera, qui va destacar que el Consell és una eina imprescindible per canalitzar les propostes de la ciutadania. En la mateixa línia, Goñi va reconèixer l’honor que suposa participar en un espai com el Consell de Ciutat. “Quan algú fa voluntariat, se’n sent orgullós. Però si aquest voluntariat és per treballar per la teva ciutat i la teva gent, és el màxim que un ciutadà pot desitjar”, va manifestar el president de Pimec Barcelona.

L’impacte dels dictàmens

Les dues vicepresidències del Consell de Ciutat van ser les encarregades de presentar la memòria de funcionament de l’òrgan 2024 de l’òrgan. De la feina feta durant l’any anterior, Morera va posar el focus sobre les recomanacions recollides al dictamen d’antiracisme i migracions. “És un problema real de la ciutat: totes les persones tenen dret a viure i a gaudir amb condicions humanes a Barcelona”, va manifestar la presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona, sobre un document que incideix en àmbits com el padró, l’accés a serveis bàsics, l’habitatge o el treball.

D’aquest dictamen també destaca la coordinació entre diferents consells de la ciutat, fet que reforça els valors dels que fa gala el Consell de Ciutat. “Aquest dictamen no hauria estat possible sense el coneixement dels consells sectorials que treballen directament aquestes problemàtiques”, explica Morera.

Des del Consell de Ciutat, però, es reclama que la feina feta en els dictàmens es pugui veure reflectida en les polítiques públiques. “Si la feina que fem va a parar a un calaix, al final ens desanima”, va exposar Goñi, tot demanant més compromís al consistori per adoptar algunes de les recomanacions debatudes i treballades de manera participativa.

Coordinació metropolitana i suport a les entitats

La necessitat de coordinació metropolitana és un dels reptes reflectits a la memòria del Consell de Ciutat i que les vicepresidències van destacar. “Crec que seria molt bo que treballéssim coordinadament amb altres òrgans de participació de l’àrea metropolitana perquè tots hi sortiríem  guanyant”, va afirmar Goñi.

Per la seva banda, Morera també va destacar com a prioritat la futura llei catalana de subvencions. Morera defensa el suport a les entitats com una eina per arribar a col·lectius on l’administració no arriba directament: “Més que de subvencions, hauríem de parlar de suport a la feina comunitària que fan entitats, federacions i organismes per a la ciutadania”, assegura. I celebra el compromís municipal amb la futura llei de subvencions, prevista per a 2026, per avançar en transparència i eficiència.

Tant Morera com Goñi coincideixen en reconèixer el valor del Consell de Ciutat com a espai de representació, deliberació i proposta. Un òrgan viu que connecta la ciutadania amb l’Ajuntament i contribueix a construir col·lectivament una Barcelona més justa, inclusiva i participativa.