Una de les particularitats més destacades del Consell de Ciutat és la diversitat de perfils que en formen part: des de representants de l’àmbit polític fins al teixit associatiu i el tercer sector, passant per la sindicatura de greuges i les institucions més rellevants de la ciutat. En aquest mosaic de veus, destaca la participació ciutadana, tant de persones anònimes com de figures reconegudes pel seu compromís cívic. Són ciutadans i ciutadanes que, de manera altruista, dediquen el seu temps lliure a aportar coneixement, visió i idees al servei de la ciutat. És el cas de l’Elisenda Roca, que com a ciutadana implicada, participa activament en diversos espais del Consell de Ciutat. Parlem amb ella per conèixer de primera mà la seva experiència i la seva visió sobre aquest òrgan de participació.

Expliqui’ns quina és la seva història. Com vau accedir a participar en el Consell de Ciutat? I què us va moure a acceptar el repte?

Ara ja fa 5 anys vaig rebre una carta de l’Ajuntament de Barcelona informant-me que era una de les candidates a formar part del Consell de Ciutat. Al principi no sabia què era, així que vaig cercar informació a internet per saber-ne més. Ho vaig veure molt interessant. Ens van convocar a una reunió i ens van explicar què era, el seu funcionament, les tasques, etcètera. Vaig estar interessada i vaig acceptar de bon grat. Al cap d’un temps vaig rebre un correu confirmant que havia estat una de les persones que formaria part del Consell.

Què vau pensar quan vau començar a participar?

Al començament no sabia què em trobaria, ni la gent que hi hauria. Tenia por de no ser escoltada. Però des del primer dia vaig poder constatar que no és així, que era un espai molt participatiu, en què s’escoltava a tothom, estiguessin d’acord o no, i s’establia bastant de debat. Em vaig sentir molt còmode i em va semblar una gran manera de col·laborar i posar un granet de sorra a la millora de la ciutat.

Parli’ns de la seva participació fins ara al Consell de Ciutat. A quins grups de treball ha participat i, per tant, en quins dictàmens ha col·laborat?

He participat en pocs grups de treball a causa de la incompatibilitat horària, però he col·laborat en el Grup d’Atenció integrada a les persones: Sanitària, social i habitacional, també amb el Grup sobre els Pressupostos Municipals i Ordenances Fiscals del 2022 i amb el Grup Barcelona Postpandèmia.

Quin en destacaria i per què?

Destacaria per la seva complexitat el de Barcelona Postpandèmia. Es van tractar molts temes, va venir molta gent experta en diferents matèries i arribar a conclusions va ser complicat. Tanmateix, va ser molt interessant precisament per això. No es va focalitzar només en un tema, va haver-hi debat i les persones expertes en les temàtiques van aportar molt a la feina del grup.

Quins són els temes que més li interessen o en els quals més s’implica?

A mi m’interessen sobretot la seguretat i l’habitatge. Crec que són temes bastant candents i importants a Barcelona. De fet, ara mateix hi participo en el grup de treball sobre habitatge, tot i que menys del que m’agradaria per manca de temps. I després també m’interessen altres temes que ja hem tractat, com la gent gran i les dependències, cosa que em va semblar molt interessant.

Vostè hi participa com a ciutadana. Què creu que poden aportar els ciutadans i ciutadanes a un òrgan de participació com el Consell de Ciutat?

Crec que la ciutadania és la que pot aportar visions diferents a temes diversos. Veig, però, que la majoria dels grups de treball estan formats per persones d’un perfil similar. Això, crec, fa que de vegades no s’evolucioni com considero que s’hauria d’evolucionar en alguns temes.

Creu que el Consell de Ciutat reflecteix la diversitat d’opinions de la ciutat?

S’expressen opinions molt diverses, però considero que manca una mica més de diversitat. Per exemple, en segons quins temes, seria molt valuós comptar amb més gent jove, que puguin exposar la seva visió. Les opinions o idees depenen molt de l’edat, de l’entorn, del nivell social o les vivències pròpies. I no només caldria comptar amb una major varietat d’edats, sinó que també s’hauria de reforçar la presència de diversos col·lectius, com ara les persones amb discapacitats.

Com se sent participant activament dels debats i de les decisions que es prenen a la Ciutat?

Molt contenta de pensar que puc aportar les meves idees i opinions i saber que són escoltades. Efectivament, pots dir el que vulguis i t’escolten. Però sí que és veritat que cada vegada més m’adono que tot el que fem és difícil que s’acabi aplicant. Relacionat amb això, no entenc que no hi hagi representació de tots els grups municipals als plenaris ni tampoc que no es quedin fins a la fi de les sessions. Tinc la sensació que no ens prenen en consideració. Tots tenim la nostra feina i un horari ajustat. Ho fem de manera altruista, i amb il·lusió, però a vegades em plantejo si val la pena continuar participant.

Quins són els valors més importants que identifica en el Consell de Ciutat i el seu funcionament?

L’equitat i molt de respecte entre tots els membres.

Personalment, què li aporta o li ha aportat aquesta participació en el Consell de Ciutat?

Em sento encara més involucrada en els temes que afecten la ciutat.

Quin sentiment li provoca participar en el plenari del Consell de Ciutat en un espai tan emblemàtic com el Saló de Cent?

És molt interessant i agradable. Sents la història que s’ha viscut en aquest espai i a més et sents part de la història, malgrat ser una ciutadana més. És molt agradable trobar-nos en un espai com aquest.

En general, quina valoració fa del seu pas pel Consell de Ciutat?

Sens dubte, molt positiva a tots nivells.

Si un familiar, amic o qualsevol ciutadà, tingués l’oportunitat de participar-hi, tingués dubtes de fer-ho o no i et preguntés a tu. Què li diries?

Jo ho trobo interessant quant a experiència i la valoro molt positivament. Però crec que de vegades molta de la feina que fem no s’acaba traduint en millores en les polítiques públiques de la ciutat.

Quins són els àmbits que creu que el Consell de Ciutat hauria de millorar?

Crec que si els horaris de les reunions dels grups de treball fossin més compatibles amb els horaris laborals, hi hauria més participació. En el meu cas, al començament disposava de temps i em vaig apuntar a diversos grups de treball. Però en aquests moments la situació no és la mateixa, i la meva disponibilitat ara és completament diferent.