El Consell de Ciutat s’ha posicionat a favor de la pau i en contra de la guerra, identificant la justícia i la solidaritat com a camins irrenunciables per assolir aquesta meta. La decisió es va prendre durant el darrer plenari del 2023, a proposta del Sr. Àlex Goñi, president de PIMEC Barcelona, vicepresident de PIMEC, i vicepresident segon del Consell de Ciutat, un gest que va arrencar l’aplaudiment general del plenari. Parlem amb el Sr. Goñi sobre la seva proposta, però també d’altres aspectes referents al Consell de Ciutat i la tasca duta a terme, tant en el plenari com durant la seva trajectòria de gairebé 20 anys, un període en el qual, el vicepresident segon del Consell de Ciutat sempre ha estat present.
Quina opinió li mereix la feina que ha desenvolupat el Consell de Ciutat durant la seva trajectòria de gairebé 20 anys?
Són 20 anys i analitzar-los i sintetitzar-los en poques paraules és molt difícil. Jo hi soc des del primer dia, vaig ser el primer vicepresident segon que va haver-hi, i encara ho soc, per tant, conec totes les etapes des que es va crear. Durant aquest període hi ha hagut moltes etapes diferenciades i cadascuna d’elles li ha donat una empremta al Consell de Ciutat, sobretot pels canvis de persones que hi ha hagut, la qual cosa ha portat l’òrgan a elaborar diferents resolucions i dictàmens.
És cert que podem dir que actualment hi ha una situació molt diferent de la que hi havia deu anys enrere. Durant la primera dècada es van fer uns dictàmens que potser miraven més la ciutat. Des de fa deu anys, però, els dictàmens es dediquen més a les persones de la ciutat, a les problemàtiques que puguin tenir, des d’una mirada més social. Això em sembla magnífic, estic totalment d’acord que es tractin les problemàtiques de les persones, crec que és prioritari, però crec que s’hauria de tornar a equilibrar. La persona i la ciutat és un de sol, o almenys hauríem de mirar que fos així. Crec que des del Consell de Ciutat hauríem de tornar a parlar de temes de ciutat que afecten, precisament, la persona.
Quines qüestions rellevants considera que s’han de treballar al Consell de Ciutat?
Qüestions que tinguin en compte la ciutat. Repeteixo, cal trobar un equilibri, no deixar cap dels dos àmbits de costat, ni que un d’ells tingui més pes que l’altre, més enllà de moments concrets, com durant la pandèmia de la Covid. Recordo un tema que finalment no es va treballar perquè va coincidir amb el canvi de mandat des de l’alcaldia, que va ser què fer amb la muntanya de Montjuïc i com aprofitar-la per a la ciutat. O temes actuals, com quina repercussió pot tenir la Copa Amèrica per a la ciutat o la repercussió dels nous eixos verds envers la mobilitat de la ciutat. I a partir d’aquí podem treballar tots els temes socials que calguin. O tornar a fer un dictamen de turisme perquè han passat deu anys del que vam fer. I d’aquell dictamen van sorgir coses molt interessants, com la taxa turística o l’entrada de pagament al Park Güell. Aquests dos punts surten d’aquell dictamen. Ara ja han passat deu anys i estaria molt bé tornar a parlar de turisme, de quin model volem o que ha passat des de llavors.
Al plenari es va aprovar el dictamen del grup de treball d’habitatge destinat a polítiques socials i el manifest d’igualtat de tracte i no discriminació. Quin valor creu que aporta el Consell de Ciutat a l’hora de tractar aquestes dues temàtiques tan rellevants?
Trobo fantàstic que es tractin aquests temes. És una feina ben feta, com he dit abans més dedicat a la persona. Crec que està molt bé, és un posicionament i un treball ben fet. Però ens falta una cosa, que és que aquesta feina que s’ha fet, que s’ha portat i aprovat al plenari, tingui una continuïtat dins l’ajuntament. El dictamen passa ara a l’equip de govern, que cal que ens escoltin, que es mirin les reivindicacions i que, en la part que creguin oportú, les apliquin. Perquè això és precisament el treball que fa la societat barcelonina, i si la societat creu que aquest és el camí a seguir, a mi m’agradaria que les persones que ara reben aquests dictàmens en facin cas. Crec que, amb la força que tenen les persones electes, s’ha d’aprofitar la feina tan completa que els traslladem. Per al Consell de Ciutat seria molt bo veure que la feina que es fa, almenys part d’ella, s’aplica per governar la ciutat.
Creu que el Consell de Ciutat s’ha d’implicar més en la Capitalitat europea del comerç de proximitat? Com creu que ho hauria de fer?
Que Barcelona pugui tenir aquesta capitalitat és magnífic, és una de les millors coses que li podrien passar. Primer perquè estarà un any treballant amb jornades i tractant temes sobre el comerç. I segon perquè es destinaran uns recursos que s’han d’aprofitar per donar lluïment un cop deixem de tenir aquesta capitalitat. Crec que és un tema prou important, és un tema transversal que afecta tots els districtes, perquè a més afecta el model social de la ciutat. Les botigues ara es concentren en eixos comercials, i el fet que es tanquin comerços de proximitat fa que grans zones internes als barris quedin buides. Això està passant, i des del Consell de Ciutat, per exemple, no hem analitzat què podem fer perquè no passi, o perquè passi menys.
Crec que el Consell de Ciutat ha de donar suport a la capitalitat, així com la Capitalitat europea de la Democràcia. Tot el que vingui a Barcelona, el Consell de Ciutat ho ha de recolzar i cuidar-ho. I pot ser crític també, perquè poden haver-hi coses que es poden fer millor, pensant en tothom o que no deixi ningú enrere.
El Consell de Ciutat s’ha posicionat a favor de la pau i en contra de la guerra per proposta seva. Per què considera important aquest posicionament i què li va semblar la reacció de la resta de membres?
El vaig proposar perquè estem en unes dates importants, de pau i precisament perquè estàvem en plenari, en un espai més institucional i amb la presidència de l’alcalde, la principal figura de la ciutat. Per tant, crec que era el moment idoni. Ens trobem en un moment neguitós, en què està morint molta gent, de totes bandes. I quan les guerres acabin, i les parts implicades en els conflictes es posin d’acord, o no, les úniques que quedaran allà seran les persones mortes víctimes de la guerra. És una redundància, però quan la resta hagi pactat la fi del conflicte, les persones que han mort, siguin infants, joves, gent gran, dones o homes, quedaran allà. És el record que hem de tenir per a les víctimes de la guerra, perquè la guerra és una bestiesa que, malauradament, no l’aturarem, perquè és una condició de les persones quan no sabem posar-nos d’acord.
La reacció del plenari, aplaudint la proposta, ve a demostrar la realitat de les persones. Estàvem a un plenari, que en certa manera és fred, però quan va sortir un element diferenciat, més humà, el plenari va esclatar. Van aplaudir la necessitat de la pau, la necessitat de veure’s diferent, d’entrar en unes dinàmiques més intel·ligents de les quals estem portant fins ara.
