El passat 25 d’abril el Consell de Ciutat va celebrar un plenari carregat de temes on es va aprovar: la memòria de 2021, el dictamen elaborat pel grup de treball de la Barcelona postpandèmia, la proposta d’acord als grups municipals per garantir la continuïtat dels pressupostos participatius i el manifest sobre la guerra a Ucraïna. També, es va reflexionar i debatre sobre l’acollida de persones refugiades a la ciutat.
De nou al Saló de Cent, i la majoria, sense mascareta. El darrer plenari del Consell de Ciutat va tornar a oferir una imatge gairebé prepandèmica. De totes maneres, com va recordar l’alcaldessa, Ada Colau, a les assistents, “tot i que podem parlar de tornada a la normalitat, no tot tornarà a ser com abans”. Les pantalles al centre de la sala, amb una trentena de persones del Consell connectades de forma remota per participar també a la sessió, són una prova evident d’aquest canvi i com s’han normalitzat.
Durant el seu discurs de benvinguda, l’alcaldessa va agrair la tasca del Consell de Ciutat, però sobretot, va destacar el seu paper per enfortir la democràcia i millorar la ciutat. “El teixit social, econòmic, comercial i cultural de la nostra ciutat i les seves diverses formes d’organització, és l’element diferencial que ens permet donar sempre la millor resposta possible a situacions absolutament imprevisibles, com podia ser una pandèmia o ara la guerra a Europa. Per aquest motiu, és més important que mai, treballar per anar afinant i millorant, però també, donant més protagonisme, al Consell de Ciutat. Necessitem treballar colze a colze per fer front a aquests enormes reptes que tenim al davant”.
Després d’aquestes paraules, l’alcaldessa va cedir la presidència del plenari al regidor de Participació Ciutadana, Marc Serra, que tot seguit va donar pas als diferents temes de l’ordre del dia.
Aprovació de la memòria de 2021
En primer lloc, es van resoldre dos punts més aviat procedimentals i sense debat: l’aprovació de l’acta anterior i de les vicepresidències del Consell de Ciutat. En aquest cas, tenint en compte que només es van presentar dues candidatures per ocupar les dues vicepresidències disponibles i que aquestes ja estaven atribuïdes al Consell d’Associacions de Barcelona (CAB) i a Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), durant la sessió es aprovar donar continuïtat.
Després d’aquests dos punts, es va donar pas al primer dels grans temes a votació del plenari: el dictamen elaborat pel grup de treball Memòria del Consell de Ciutat 2021.
Durant els darrers mesos les persones participants en aquest grup de treball han revisat les actuacions que s’han desenvolupat durant tot l’any, les han avaluat i han recollit els reptes per l’any següent.
Montserrat Morera, del CAB i vicepresidenta del Consell, va presentar els punts més rellevants del document, com per exemple, el resum d’activitats, la relació dels 3 dictàmens i 3 acords aprovats o els diferents projectes en els que col·labora el Consell. També, va destacar la gran quantitat d’hores de voluntariat que implica tot aquest treball per la ciutat i per a la ciutadania.
Finalment, la memòria, que es va sotmetre a votació, va ser aprovada per la majoria del plenari amb 47 vots a favor, 0 en contra i 3 abstencions.
Podeu consulltar el document que va ser aprovat, aquí.
Recomanacions sobre la ciutat després de la pandèmia
El següent punt de l’ordre del dia va ser la presentació, debat i votació del dictamen elaborat pel grup de treball de la Barcelona postpandèmia, un recull de reflexions, propostes i recomanacions per copsar la complexitat del moment actual i suggerir línies de treball al govern municipal.
El dictamen el varen presentar 4 de les persones d’aquest grup de treball: Delfí Cosialls i Àngels Guiteras, persones de renom ciutadà dins del Consell de Ciutat, Àlex Goñi, president de PIMEComerç i vicepresident del Consell, i Juanjo Casado d’UGT Catalunya.
Cosialls va recordar que el grup de treball va sorgir al voltant maig del 2021 perquè tot i que hi havia moltes iniciatives sectorials, parcials, relacionades amb el tema de la pandèmia, es va voler buscar aquell element diferencial que contemplés el conjunt de la ciutat i oferir recomanacions amb l’ajuda d’experts en els diferents àmbits. El resultat d’aquesta mirada polièdrica i global ha estat un dictamen diferent de la resta, que inclou reflexions, propostes i recomana línies de treball al mateix Consell al govern municipal.
Pel que fa a les recomanacions en els 8 àmbits de treball, Guiteras, entre d’altres, va destacar la necessitat de reforçar els serveis de salut pública de la ciutat, transformar i reforçar un model de Serveis socials, centrat en la persona i prioritzar l’habitatge social.
Pel que fa a les recomanacions que es fan en l’àmbit de l’empresa, el comerç i el turisme Goñi, va destacar dues que considera prioritàries: d’una banda, la necessitat d’obrir el debat sobre el turisme i fer-ho d’una manera decidida i, en segon lloc, promoure la col·laboració públicoprivada com a motor de l’activitat econòmica.
Finalment, Casado va explicar les recomanacions en l’àmbit del treball i la formació i va destacar que, tenint en compte la seva transversalitat, tots dos àmbits haurien de ser considerats com a objectius estratègics i permanents del conjunt institucions i agents, també del govern municipal.
Un cop va concloure la presentació i el debat entre les persones membres, es va procedir a la seva votació aprovant-se amb 43 vots a favor, 1 en contra i 2 abstencions.
Nou Grup de Treball d’Atenció integrada a les persones
Guiteras i Cosialls també van presentar el primer dels grups de treball que s’han posat en marxa aquest 2022. Es tracta del grup de treball d’Atenció integrada a les persones: sanitària, social i habitacional, que com expliquen, és una línia de treball que s’ha estat treballant des del Consell sobretot amb el grup de la Barcelona postpandèmia.
Amb aquest nou espai de trobada es vol contribuir a la construcció del concepte d’atenció integrada a les persones a Barcelona i al disseny d’aquest tipus d’atenció, aportant la sensibilitat dels diversos sectors que formen part del Consell.
Durant la presentació, tant Guiteras com Cosialls, van fer una crida a la resta de membres per participar en aquest nou grup de treball.
Proposta per garantir els pressupostos participatius
Un altre dels punts més destacats de l’ordre del dia és la proposta d’acord que s’ha elaborat des del Consell de Ciutat per portar al ple del Consell Municipal per garantir la continuïtat dels pressupostos participatius en el futur.
Tenint en compte l’èxit dels pressupostos participatius entre la ciutadania, però també, la rellevància de generar i mantenir espais on les seves propostes no són només escoltades, sinó també decisòries, des del Consell de Ciutat s’ha treballat aquesta proposta d’acord perquè els diferents grups municipals es comprometin a mantenir el projecte de Pressupostos Participatius al llarg del temps, amb independència del o els grups que governin. També, que es comprometin a acabar l’execució dels possibles projectes que puguin quedar pendents pel següent mandat.
Rodrigo Araneda, representant del Consell Municipal de Lesbianes, Gais i Homes i Dones Transexuals i Intersexuals, valora que els pressupostos participatius fan possible la participació directa en la construcció de la ciutat i és vital que tinguin continuïtat. “Si hem convidat a participar la ciutadania, ara no li podem dir que no. Representaria una gran frustració.”
La proposta finalment va ser aprovada amb 36 vots a favor, 1 en contra i 5 abstencions.
Barcelona, ciutat refugi
En la recta final del plenari, Serra va obrir un nou tema per debatre i reflexionar durant el que queda de la sessió: el de l’arribada de persones refugiades d’Ucraïna i com la ciutat està donant resposta a aquesta qüestió.
Per parlar-ne, va exposar les primeres dades. “Des de l’inici de la guerra s’han empadronat 896 persones ucranieses, el SAIER ha atès 2.000 persones, 3.000 el centre d’emergència social i 1.000 el centre que es va posar en marxa el 28 de març per atendre les famílies que arribaven. També trobem 1.500 infants escolaritzats i s’han activat 1.017 persones voluntàries que estan ajudant els diferents serveis i a les entitats”.
I acaba llançant tres preguntes obertes. D’una banda, demana què més podria fer l’Ajuntament tot i tenir les competències tan limitades en aquest tema; també, quin és el paper de la societat civil davant d’una situació com aquesta i, finalment, qüestiona el risc que tota aquesta resposta pugui generar un greuge respecte les altres persones migrades i refugiades, que també estan en situació d’emergència social o habitacional, però no han rebut les mateixes facilitats que les persones d’Ucraïna.
Punts de millora en l’acollida de persones
Per reflexionar sobre totes aquestes qüestions, el Consell de Ciutat va convidar a participar en el plenari a 4 entitats de la ciutat que per la seva tasca i experiència tenen molt a dir en aquest debat.
Antonia Giménez, de Creu Roja, l’entitat que està coordinant tot aquest operatiu d’acollida, va descriure com s’han atès les més de 27.000 persones que han passat pels seus dispositius i algunes de les dificultats que han de fer front.
Ana Lucia Olivos, d’Azahara i membre del Consell de Ciutat, va voler posar èmfasi que la resposta d’ara demostra que hi ha recursos per actuar de forma ràpida, però també, posa de manifest que aquesta voluntat no ha estat igual per a la resta de col·lectius. Per aquest motiu, reclama no posar a les persones en aquest greuge i donar resposta a tothom per igual.
En la mateixa línia, M. Carmen de la Fuente, de Migrastudium, també reclama a l’administració pública que desplegui els mateixos recursos per a persones d’altres països i, sobretot, apunta una mesura que sí es podria dur a terme des de l’àmbit local, afavorir l’empadronament. També va parlar de la necessitat d’una acollida comunitària i sostinguda en el temps, però sobretot, coherent, que no sigui incompatible amb situacions que es donen, com per exemple, l’existència dels centres d’internament d’estrangers.
En últim lloc, Beatriz Cantero, de Mujeres pa’lante i representant del Consell Municipal d’Immigració, també va ser molt crítica amb les diferències entre les persones nouvingudes segons el país d’origen. Va denunciar la vulnerabilitat en què es troben el gran gruix de persones que no reben cap mena de suport. “De les 80.762 persones que es van presentar durant el 2020 per demanar refugi, només s’han revisat 11.000 expedients i d’aquests, només hi ha el 5% aprovats”.
Cantero, recorda que a conseqüència de la pandèmia, moltes persones que s’han quedat sense feina no han pogut renovar papers. Per aquest motiu fa una crida per donar suport al moviment #RegularitzacióJa, que demana concedir el permís de residència i de feina a tothom qui ho sol·licita i flexibilitzar processos de reagrupació familiar.
Entre les diferents aportacions al debat dels membres del consell, destaca la reflexió de Carme Riu, de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), sobre la vulnerabilitat de les persones amb discapacitat en un conflicte bèl·lic i llança la pregunta: “quantes de les persones ateses pels dispositius d’acollida són persones amb discapacitat?”. Riu, va comunicar a les entitats que, des de l’IMPD, els agradaria conèixer i donar suport a les persones amb discapacitat que aconsegueixin arribar fins aquí, encara que siguin poques.
Finalment, després de tots els debats, apunts i recomanacions acaba el primer dels dos plenaris d’aquest 2022. I ho fa amb l’adhesió per unanimitat al manifest “Barcelona per la pau a la guerra d’Ucraïna”. Perquè, tal com explicava a l’inici de la sessió l’alcaldessa Colau, “Barcelona és una ciutat de pau i ho manifestem des de tots els estaments de la ciutat. Per aquest motiu, evidentment, no podia faltar el Consell de Ciutat”.
