La funció principal del Consell de Ciutat és la d’elaborar dictàmens i manifests amb recomanacions sobre com creu que s’hauria d’articular la política municipal amb relació a les temàtiques tractades. Aquests documents, que es generen a partir del debat que duen a terme les representants de l’òrgan, són dirigits al govern municipal, que ha de fer retorn de les propostes i que pot valorar tenir-les o no en compte per dissenyar i executar la seva acció pública.
La Il·lma. Sra. Laia Bonet, tinent d’alcalde de Barcelona, qui va presidir el darrer plenari de 2023 del Consell de Ciutat, agafant el relleu de l’Excm. Sr. Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, reivindica la rellevància de mantenir activa aquesta funció, tant per part del Consell de Ciutat, fent propostes, com del govern municipal, donant resposta a aquestes. En la mateixa línia, la tinent d’alcalde valora molt positivament la tasca que ha dut a terme el Consell de Ciutat durant els seus 20 anys de trajectòria, així com la diversitat que caracteritza l’òrgan.
Finalment, la Il·lma. Sra. Bonet destaca la importància que el Consell de Ciutat tracti temes rellevants per a la ciutat, com l’habitatge, la que considera és “la necessitat estructural més greu de Barcelona”, o la igualtat de tracte i no discriminació. Cal recordar que durant la darrera sessió plenària es van aprovar el dictamen d’habitatge destinat a polítiques socials i el manifest d’igualtat de tracte i no discriminació.
Com valora la feina que duu a terme el Consell de Ciutat, un ens que enguany arriba als 20 anys de trajectòria?
El Consell de Ciutat és el màxim òrgan de participació de la ciutat i la seva aportació és sempre, no només molt útil, sinó àmpliament reconeguda pel consistori. En la presentació anual de la seva memòria al plenari, tots els grups municipals reconeixen la seva tasca i des del govern pensem que cal posar-la en valor, reivindicar-la, i agrair-la. Volem agrair la dedicació, el compromís i la bona feina de tots els membres del Consell.
El Consell de Ciutat ha demostrat en aquests 20 anys que és un espai de treball imprescindible, com a punt de trobada de les principals entitats de la ciutat. L’ajuntament té múltiples consells sectorials, alguns creats fins i tot abans del Consell de Ciutat, però la virtut d’aquest consell és la seva visió global.
També voldria posar en valor el rol que va jugar el consell de ciutat durant l’etapa de la pandèmia. En un temps de canvis i d’incerteses que van afectar la vida de la ciutat i de tots els ciutadans, el Consell de Ciutat va estar present en tots els debats sobre el futur de la ciutat.
Ara, en l’inici d’un nou mandat, és important que el Consell de Ciutat segueixi proposant i que el govern de la ciutat pugui respondre a les seves propostes. Barcelona necessita més diàleg. Un diàleg obert a tothom que permeti generar nous consensos. I el Consell de ciutat pot aportar tota la seva experiència i pluralitat per contribuir a construir aquests nous consensos.
Com d’important és que un ens com el Consell de Ciutat compti amb representants de diversos àmbits de la ciutat i que els ofereixi un espai per a la seva participació?
Si volem que Barcelona sigui realment un projecte col·lectiu a favor del progrés compartit, necessitem que tothom se’n senti partícip. Per aquesta raó és important que el Consell de Ciutat compti amb representants de diversos àmbits de la ciutat.
Necessitem espais on poder-nos trobar, escoltar, dialogar i arribar a acords. El diàleg és el nostre principal instrument. El diàleg, avui més que mai, és signe de fortalesa.
El Consell de Ciutat no ha de ser només un òrgan de participació, sinó un òrgan de concertació. On no només es dialoga sinó que, quan és necessari, es negocia i es transacciona, per arribar a acords compartits.
Per fer-ho és important que el Consell sigui plural, i no només divers. Tant des del punt de vista sectorial com territorial. Hi han de ser les principals entitats, però també la ciutadania a títol individual. El Consell ha de ser un espai de tots, un espai obert.
Al plenari es va exposar el dictamen del grup de treball d’habitatge destinat a polítiques socials. Quin valor creu que aporta el Consell de Ciutat a l’hora de tractar aquesta temàtica?
L’habitatge és la necessitat estructural més greu de Barcelona. Hem d’activar totes les mesures al nostre abast, des de tots els àmbits per cobrir aquesta necessitat. Barcelona es juga el seu futur en la capacitat per aconseguir que els joves es quedin a la ciutat, i això vol dir que puguin accedir a un pis.
Per tant, les propostes del Consell en aquest àmbit seran molt útils. Les recollirem per estudiar-ne la implementació. I alhora seguirem desenvolupant diverses accions per limitar el preu del lloguer i construir més habitatge públic, des de l’Ajuntament, però també en col·laboració amb altres administracions públiques.
També es va aprovar el manifest d’igualtat de tracte i no discriminació.
En relació amb el manifest d’igualtat de tracte i no discriminació, considero molt important que el Consell de Ciutat s’hi posicioni. Vivim en un context d’onada reaccionària en moltes ciutats d’Espanya i d’Europa. I en aquest context, Barcelona ha d’exercir amb fermesa la seva condició de capital de progrés i erigir-se com a escut de drets i convivència.
El nostre deure, com a ciutat, és garantir els drets i les oportunitats de tothom, sigui quin sigui el seu origen, gènere, llengua, religió, o condició. Hem de garantir sempre la igualtat de tracte i no discriminació.
Per tant, recollirem també les propostes d’aquest manifest per estudiar-ne la seva implementació.
Quins considera que són els reptes als quals s’enfronta la ciutat en l’àmbit de la participació?
La ciutat és molt plural i diversa i en els processos i òrgans de participació hem de garantir aquesta pluralitat i diversitat. Han d’estar representades totes les mirades.
Les persones que participen han de ser representatives del conjunt de la societat i per això cal evitar, o reduir, els possibles biaixos que normalment es produeixen: d’edat, de gènere, d’origen, de nivell educatiu, de condició social, etc. Aquest és el principal repte de la participació.
Si no superem aquests biaixos correm el risc que la participació sigui representativa només d’una petita part de la ciutat. Una part activa, conscient, organitzada, i amb un nivell educatiu i posició social, que li permet incidir políticament a través de la participació.
Hem d’anar més enllà. I per això cal una feina important, tant de l’Ajuntament com de les entitats.
