El 16 de març del 2004 el Consell de Ciutat començava la seva activitat com a màxim ens participatiu de Barcelona. Dos anys enrere s’havien aprovat la Carta Municipal i les Normes reguladores de la participació ciutadana amb Joan Clos al capdavant del consistori, el marc legal en què s’ha desplegat el Consell de Ciutat.
Dues dècades de vida participativa que ha vist passar la presidència de quatre alcaldes diferents, grups de treball amb temàtiques ben diverses i ajustades a la realitat del municipi en cada moment i més d’un centenar de persones que han fet possible de manera desinteressada la marxa del Consell cada any.
El focus en la diversitat
Una de les característiques que defineix millor el Consell de Ciutat és la seva diversitat. L’ens està compost actualment per les 25 institucions més significatives de la ciutat, 15 provinents del fitxer general d’entitats ciutadanes, 15 persones de renom ciutadà, 25 ciutadans i ciutadanes, 10 vicepresidències associatives dels districtes, 18 representants dels Consells Sectorials de ciutat i un membre de la sindicatura de greuges municipal.
Unes visions molt plurals del món civil que es complementen amb la representació política municipal: la presidència del Consell l’ostenta l’alcaldessa o alcalde de la ciutat i també hi tenen representació els grups polítics presents al ple.
En aquest sentit, Àngels Guiteras, present al Consell de Ciutat en qualitat de persona de renom ciutadà, destaca “la riquesa d’una manera de treballar en un espai molt plural i divers. Permet conèixer les principals preocupacions i prendre el pols de determinades temàtiques de la ciutat”.
Un punt amb el qual coincideix Albert Recio, representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) al Consell de Ciutat, malgrat reconèixer les limitacions de l’ens: “És un òrgan consultiu, està molt bé, però disposa de poc poder real. Tot així, permet generar uns debats que en altres instàncies no funcionen”, afirma.
Per a Àlex Goñi, vicepresident del Consell i representant de Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), la diversitat d’entitats és positiva en termes globals i el diàleg és fluid i positiu. Goñi té una llarga trajectòria al Consell de Ciutat i ha vist com hi ha temàtiques que agafen força en funció de cada moment i mandat, malgrat que no hi ha una influència directa, “depèn de qui governa a la ciutat hi ha una tendència o altra”, apunta.
Imparcialitat política
L’espai participatiu s’ha regit des dels seus inicis per un principi d’imparcialitat política. Un objectiu que sembla difícil d’aconseguir, però que s’ha basat en recollir les opinions, experiències i recomanacions de les entitats i traslladar-les al consistori quan ho han considerat necessari i rellevant.
Des de la Secretaria Tècnica del Consell de Ciutat destaquen la importància que “polítics, ciutadania i entitats parlen d’igual a igual. Amb independència de l’entitat que es representi o la quantitat de sòcies que tingui”. Una conversa al mateix nivell entre polítics i ciutadania per tal de fer avançar la ciutat des de sensibilitats diverses. “El valor està en el debat, en les idees que aportes sobretot”, expliquen.
Un altaveu de la ciutat
El Consell de Ciutat ha fet la funció d’altaveu d’aquelles problemàtiques que entitats i ciutadania posen sobre la taula. Un espai privilegiat per fer aflorar realitats locals que necessiten un espai i debat públic. “El Consell varia en funció del pols que prenem a la ciutat. Actualment, tenim grups de treball sobre desigualtat i pobresa, que no havíem tingut abans. També s’ha tocat el tema sociosanitari, donant importància a l’encreuament de mirades social i sanitària”, explica Guiteras. I afegeix: “És un altaveu de les situacions que més preocupen”.
Goñi destaca que la taxa turística es va plantejar per primera vegada a la ciutat, quan es va detectar que podia ser una via d’ingressos municipals important que acompanyés l’increment de l’activitat turística. Recio, posa l’accent crític a aquest altaveu quan vol esdevenir una eina per incidir en les polítiques concretes: “L’escolta per part dels grups polítics no predomina i hauria de ser la funció més destacada”.
Dues dècades després d’aquell 16 de març en què el Consell de Ciutat va donar les seves primeres passes, l’espai participatiu s’ha consolidat com un ens de referència en el debat entre ciutadania i govern. Una acció participativa que ha fet manifesta la necessitat de diàleg a la ciutat, juntament amb un capacitat d’influència en les polítiques municipals que ha posat sobre la taula temàtiques i qüestions capdavanteres.
