Segons l’Informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona, la llengua és el quart motiu de discriminació que més registre d’incidències va tenir l’any 2022 a Barcelona, només per darrere del racisme i la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la salut. La feina feta per l’Oficina per la No Discriminació (OND), i les diferents entitats que formen part de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminació, permet identificar la llengua com un dels eixos de discriminació més presents a la nostra societat. No obstant això, encara no hi ha prou consciència entre la ciutadania i les administracions que la llengua, i més concretament la catalana, sigui motiu de discriminació. Així ho afirmen des de Plataforma per la Llengua, entitat que va participar en la jornada ‘Reptes de la no discriminació a Barcelona: reflexions de present i futur’, organitzada pel Consell de Ciutat i emmarcades en el grup de treball d’igualtat de tracte i no discriminació.
Parlem amb les membres de Plataforma per la Llengua, la Sra. Clara Tur, la Sra. Laura Lloret i la Sra. Conxita Güell sobre les discriminacions per raó de llengua (sobretot la catalana), la tasca que fa l’entitat a l’hora de registrar respondre i donar seguiment a aquestes situacions, i també del desplegament de la Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no discriminació.
Vau formar part del grup de treball d’Igualtat de tracte i no discriminació. Per què vau decidir participar-hi?
Clara Tur (C.T.): Vam treballar la candidatura per entrar al Consell de Ciutat perquè ens semblava molt interessant per a la nostra entitat, per conèixer la feina que fan altres entitats del teixit associatiu de Barcelona, per poder aprendre de la manera en què treballen, per generar complicitats i crear sinergies. A partir d’aquí, un cop es van plantejar els nous grups de treball, ens va semblar que, sense cap mena de dubte, el grup d’igualtat de tracte i no discriminació s’ajustava molt a la feina que fem. També vam decidir participar a la jornada perquè, si se’m permet, en aquell moment la nostra entitat era de les que tenia una mica més per la mà la llei i el tractament estricte de les discriminacions, almenys entre les entitats participants del grup. Vam veure que era un eix molt estratègic i del qual clarament hi havia poca informació, per tant, ens va semblar clau poder-hi ser per fer realitat aquest moment informatiu, de compartir experiències, problemàtiques i reptes.
Com valoreu la jornada ‘Reptes de la no discriminació a Barcelona: reflexions de present i futur’?
Conxita Güell (C.G.): La nostra valoració és molt positiva, per diverses raons. Està molt bé que ens apleguem de la manera que ho vam fer, primer des de l’àmbit de l’administració, per poder discutir una mica sobre en quin punt està la llei, especialment pel que fa al seu desenvolupament incipient, i després amb les persones representants de les entitats que atenen les comunitats més discriminades de Barcelona.
Laura Lloret (L.L.): Per a nosaltres va ser molt important i interessant que es creessin aquests dos espais. A més, el format de la jornada va contribuir a fer xarxa i ens va permetre conèixer la realitat d’altres entitats: com funcionen, com treballen, etc. També és una forma de donar visibilitat a la lluita contra les discriminacions en general, i específicament a la ciutat de Barcelona.
C.T.: Va ser una grata sorpresa per a tothom. I és que inclús les mateixes entitats que treballem amb la discriminació teníem un munt de desconeixement, per exemple, d’algunes de les oficines o mecanismes existents. Va ser molt interessant que vinguessin les responsables de l’OND, amb les quals treballem sovint, i de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació de la Generalitat (OITND), de la qual teníem menys coneixement de primera mà. I insistint en el que diu la Laura, va ser un molt bon moment per generar complicitats i descobrir informació útil. La taula de les entitats va ser molt enriquidora, ja que, encara que ens enfrontem a lluites diferents, existeix una interseccionalitat i tots els eixos es toquen entre ells.
La Sra. Güell va destacar que si la llei no es desenvolupava, o si no s’hi posaven recursos i mitjans suficients per a fer-la complir, no serviria de gaire. Com veieu el desplegament de la llei, què és el que falta i quins són els reptes que cal assolir?
L.L.: Així és. No només ens ho trobem amb la Llei 19/2020, sinó amb altres lleis amb les quals treballem relacionades amb el tema lingüístic. Ens trobem que es creen moltes lleis, però que molt poques vegades s’apliquen de facto, o no existeix un reglament que permeti aterrar-les. Crec que és una cosa que ens passa a nosaltres i a qualsevol entitat que treballi en l’àmbit de les discriminacions. Pensem que la jornada era una bona manera d’expressar la nostra opinió en aquest sentit. És positiu que es legisli sobre les discriminacions d’una manera molt més clara, a més d’empoderar les entitats a l’hora de representar les persones que han patit discriminació. Però ens falta la part de treball, de desenvolupament, de creació de normatives, de reglament, etcètera.
C.T.: Ens sembla fantàstic i ens alegrem moltíssim que hi hagi una normativa tan innovadora, inclús a escala europea. En el nostre cas, està molt bé que inclogui la llengua com a motiu de discriminació, així com que es tipifiquin les diferents discriminacions o es reguli l’actuació de la mateixa administració. Però, com tot, fer lleis innovadores que després no impliquen un desplegament de recursos pot esdevenir frustrant.
Heu copsat algun canvi en aquest sentit des de la celebració de la jornada?
L.L.: No és ben bé un canvi, però és veritat que a posteriori hem tingut una reunió amb la directora de l’OITND, la Manuela Fernández. Precisament, la Manuela va recordar la intervenció de la Conxita sobre la Llei i el fet que aquesta no s’hagués desenvolupat més. Això ho considerem com una cosa positiva. Però també és veritat que l’OITND, tal com van dir elles mateixes, té pocs recursos i està formada per molt poques persones, cosa que no els permet entomar més casos.
C.G.: Per part de la Manuela vaig veure molt bona voluntat i predisposició, amb ganes de treballar per millorar la feina al voltant de la no-discriminació. Però ens va fer veure que no hi havia gaire pressupost i, per tant, pocs recursos. La jornada va servir, una vegada més, per posar el focus en la necessitat de més recursos.
C.T.: L’OND té una trajectòria de 20 anys, és tot un altre paradigma, amb una estructura que fa anys que funciona, que ja té un rodatge i, inclús, una penetració al territori. Segurament hi ha molta més gent que coneix l’OND i, en canvi, l’OITND encara no. Així que la reunió també va tenir un punt de valorar de quina manera podem col·laborar més perquè, inclús nosaltres que ens dediquem diàriament al tractament de discriminacions, a vegades no tenim del tot clar quins són els mecanismes que tenim a disposició.
Sobre el contingut de la llei, vau destacar que en el text no s’esmenta directament el català. Què implica això?
L.L.: La llei fa una referència molt minsa a la qüestió de la llengua. Entenem que dins d’aquesta referència s’engloba qualsevol discriminació per motius de llengua. No és ben bé una crítica, perquè hi poden haver discriminacions per motius de llengua en altres sentits. En tot cas, la llei ja està feta i sí que diríem, a mode d’autocrítica, que en el moment en què la llei es va fer, hauríem hagut d’estar més a sobre de l’elaboració d’aquesta, però per motius de manca de recursos, de temps, etcètera, no es va poder fer. El resultat és que la qüestió lingüística no està tan treballada.
C.G.: Una percepció que tens quan veus que no han mencionat de manera específica el català és que no hi ha prou consciència que la llengua catalana sigui motiu de discriminació, ni al carrer ni tampoc les persones que van elaborar la Llei. Tothom de seguida identifica casos d’LGTBIfòbia o de racisme, però no veu els casos de discriminació per llengua, específicament la catalana, que és la nostra llengua i que cada dia és discriminada moltes vegades.
L’informe de l’Observatori de les discriminacions col·locava el tema de la llengua, les discriminacions per llengua, en el quart lloc.
C.T.: L’informe anual de l’OND ens va molt bé precisament per exemplificar i demostrar que hi ha discriminacions sistemàtiques, cada cop més freqüents, pel fet de parlar català. S’arriben a produir casos molt greus de privació de servei o vexació verbal. I realment són moltes més de les que registrem. La gent del carrer es pensa que això no és una problemàtica a dia d’avui als carrers de Barcelona, però tot al contrari, ho és i cada cop més.
L.L.: Com dèiem, la Llei no distingeix les discriminacions per llengua catalana i tampoc ho fa l’informe de l’OND. A nosaltres sí que ens consta que el 100% de les discriminacions rebudes per raó de llengua són per l’ús de la llengua catalana, almenys de les que nosaltres tenim constància. Per què?, perquè en el cas de la llengua catalana són més fàcils d’identificar que altres discriminacions per motius de llengua, que sovint es contemplen per altres motius, com el racisme. Si hi ha queixes perquè algú parla urdú, per exemple, segurament no hi ha un tema de llengua darrere, sinó que és un tema de racisme.
C.G.: Cada cop més hi ha aquesta consciència, no només amb el català, sinó, afortunadament, cada vegada hi ha més gent que exerceix els seus drets quan se sent discriminada per qualsevol motiu. A més d’aquesta major consciència, cada vegada hi ha més llocs on adreçar-se, i això és molt important.
Com és l’atenció que feu a les persones que s’adrecen a vosaltres?
L.L.: Nosaltres rebem sobretot queixes o avisos de vulneració a través del formulari en línia. També per atenció telefònica i altres vies com el correu electrònic, missatges de WhatsApp, des d’una altra entitat amb la qual la persona s’ha posat en contacte, etcètera. A partir d’aquí, la major part de la nostra feina se centra en l’assessorament. S’informa la persona del marc legal en el qual s’emmarca la seva queixa o la seva consulta, explicant-li si té o no raó, si la queixa té recorregut legal, i, a partir d’aquí, fem diferents recomanacions. En els casos en què la queixa entra en el tema de les discriminacions, en espais on es creen situacions de vulnerabilitat, intentem fer un acompanyament més proper, parlem amb la persona per telèfon per conèixer la seva situació i veure el seu tarannà per entendre com s’ha produït la queixa. Depèn de com sigui de greu la situació, derivem el cas, primer a la nostra advocada interna, o, segon, si és un cas molt greu i la persona està disposada a fer un procés legal més llarg, es deriva a uns serveis externs que treballen en nom de l’entitat. Això sí, hi ha altres vies a banda de la legal, com fer difusió per xarxes, fer notes de premsa, enviar algun escrit a l’empresa o institució, etcètera.
Com és aquesta intervenció amb empreses o administracions? Durant la jornada vau explicar que moltes discriminacions es produeixen en l’àmbit de la salut.
C.T.: Sempre destaquem que no és el mateix patir una discriminació en un comerç, on ja és greu que se’t privi d’un servei o se’t maltracti per parlar en la llengua pròpia del territori, que patir una discriminació en l’àmbit judicial o de la salut, en una situació de desigualtat de poder en què les persones generalment no assisteixen per pròpia voluntat. Aquesta situació és un agreujant quan es produeix una vulneració o una discriminació per raó de llengua. Són àmbits en els quals és encara més important intentar evitar aquest tipus de comportaments, i en aquest sentit cal fer molta tasca de sensibilització als professionals. Quan veiem que hi ha casos que van clarament contra la llei, amb arguments molt evidents de discriminació greu o reiterada, intentem fer una intervenció i posar-nos en contacte amb les empreses o administracions públiques a través de carta, correu electrònic o xarxes socials.
C.G.: Quan la discriminació es produeix en l’àmbit públic, des de la plataforma es fa molta feina, amb reunions amb els polítics per traslladar les discriminacions que s’han detectat i tractar de millorar la situació. A nivell privat, s’han aconseguit molts èxits i hi ha una llarga llista d’empreses que quan veuen que hem detectat el problema rectifiquen ràpidament. Ningú vol ser assenyalat per allò que no fa prou bé. L’objectiu que tenim és que tothom sigui respectat per raons de llengua i que tothom pugui parlar, ser entès i rebre tots els serveis que li corresponen en català. El fet de recollir aquestes queixes ens ajuda a detectar aquells punts on hi ha més feblesa, on hi ha més discriminació. Elaborem un informe de discriminacions anual on es veuen clarament quins són aquells àmbits on hem de treballar més.
Heu advertit alguna evolució de les xifres registrades els darrers anys?
L.L.: Les darreres xifres que tenim són les del 2022, quan vam registrar 2.145 queixes, de les quals 118 eren discriminacions greus, perpetrades per administracions públiques o per serveis que estaven contractats directament per una administració pública. Portem registres sistemàticament des de l’any 2013, i l’any 2020 hi va haver un augment molt significatiu del nombre de queixes, segurament per influència de la pandèmia. A partir de llavors, any rere any s’ha anat mantenint i, fins i tot, augmentant. Aquest any (2023) encara no tenim dades oficials, però anem cap al registre de queixes del 2022, perquè ja hem superat les 2.000.
C.T.: Plataforma per la Llengua treballa a tot el domini lingüístic i, per tant, també rebem queixes de les Illes Balears i el País Valencià, però el gran gruix és a Catalunya. Una de les coses que hem pogut veure arreu és que la gent se sol queixar molt més d’aquelles institucions o empreses que consideren nostrades o més patrimonials.
Tenir presència arreu del territori és un dels valors que aporta Plataforma.
C.T.: Les entitats fan una feina brutal, i sovint poc reconeguda, sense cap mena de dubte per suplir una part a la qual no arriba l’administració pública. Un dels punts forts que tenim és la flexibilitat que et dona no ser un macroorganisme, motiu pel qual és més senzill accionar mecanismes més ràpidament malgrat la falta de recursos. Aquesta és la dicotomia permanent: som els que podem moure’ns més de pressa i que, segurament, toquem més el territori i estem en contacte amb la gent, però, en canvi, sovint hi ha manca de recursos, cosa que no ens permet arribar a tot arreu on voldríem.
L.L.: A més, els voluntaris ens ajuden a desencallar situacions des del mateix territori. Això també ens permet estar presents arreu amb més facilitat.
C.T.: Sense el servei de queixes i assessorament hi ha moltes coses que nosaltres no podríem saber. És com el nostre ull al territori amb el qual ens anem adonant de les problemàtiques que hi ha arreu. Com més gent sàpiga que existeix aquest servei, més gent ens farà arribar als casos i més ulls podrem tenir.
