La Sala Teresa Claramunt de l’Espai Jove la Fontana va acollir, el passat 26 d’octubre, la jornada ‘Reptes de la no discriminació a Barcelona: reflexions de present i futur’, organitzada pel Consell de Ciutat de Barcelona. A través de dues taules, administracions públiques i entitats socials que treballen per la igualtat de tracte a Barcelona, van exposar les novetats de la nova llei 19/2020 d’igualtat de Tracte i No Discriminació, i van dialogar sobre la seva implementació a la ciutat, un debat en el qual es va identificar la interseccionalitat com un dels reptes més destacats que cal afrontar en el procés de desplegament de la llei. Una mirada interseccional té en compte el fet que les discriminacions no es produeixen de manera independent, sinó que el tracte discriminatori té lloc a través de diverses dimensions. És habitual, en aquest sentit, que una persona rebi discriminació en una situació concreta pel fet de ser dona i persona migrant.
La jornada es va emmarcar en la feina de debat i reflexió que el grup de treball sobre igualtat de tracte i no discriminació, creat pel Consell de Ciutat, ha dut a terme al voltant de la nova llei. Amb aquest acte, el grup de treball obre a la ciutadania el debat al voltant de com influirà l’aprovació de la nova llei a la ciutat, quins assoliments es poden aconseguir i quins reptes i obstacles poden sorgir en la seva aplicació.
La benvinguda la va realitzar la Sra. Sara Belbeida Bedoui, Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa. En el seu discurs, la Sra. Belbeida va destacar la importància de tenir espais de debat com els de la jornada. Sobre la nova llei, la Comissionada de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa considera que és “un pas molt necessari que ens comporta una sèrie de canvis positius”. Malgrat això, va recordar que encara “ens queda molt per treballar, i un llarg camí de lluita contra la discriminació. Si ho fem de manera conjunta, farem molts avenços en aquest àmbit”, va manifestar.
Novetats de la llei des de la perspectiva de les administracions públiques
La primera taula, sota el títol ‘De la llei a la política pública: el paper de les administracions’, va permetre a les administracions públiques exposar les novetats que suposa la nova llei des del seu punt de vista. Dinamitzada per la Sra. Glòria Canals i Sans, representant de la Federació Dincat, va comptar amb la participació de la Sra. Anabel Rodríguez Basanta, de l’oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona (OND), i la Sra. Manuela Fernández Ruiz, directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya, les quals van destacar la coordinació i la col·laboració entre les dues oficines. Actualment, es troben treballant en un protocol per, entre altres aspectes, evitar la revictimització de les persones que han patit discriminacions.
La Sra. Fernández va exposar algunes de les novetats que considera que aporta una llei que, assenyala, “afina molt més en la política pública per corregir situacions de discriminació”. Així, la directora de l’oficina de la Generalitat de Catalunya va ressaltar, com a punts destacables de la llei, l’acció positiva, el règim d’infraccions o els dotze eixos de discriminacions inclosos. A més, va insistir en l’èmfasi que posa la llei al voltant de l’aportació d’una perspectiva interseccional en la igualtat de tracte i no discriminació en totes les polítiques públiques.
D’altra banda, la Sra. Rodríguez va posar en relleu la importància de l’acompanyament i suport psicosocial, més enllà de l’ajuda en el procés de denúncia, habitualment més llarg en el temps. “Moltes persones arriben amb una situació d’impacte emocional, i l’equip que tenim els ajuden en la resolució alternativa de conflictes, que moltes vegades és el que necessiten”, va considerar. Quant a la relació amb les entitats, cal destacar un dels projectes esmentats, ‘Antenes’, una iniciativa de l’OND que les connecta amb les administracions amb l’objectiu que siguin capaces de detectar situacions de discriminació.
Les entitats defineixen els reptes de la implementació de la llei
La segona taula, ‘Visió i acció de les entitats davant la discriminació’, va estar dinamitzada per la Sra. Fàtima Ahmed El Haddad, cofundadora i vicepresidenta de l’Associació Intercultural Diàlegs de Dona. En aquest espai, on les entitats van ser les protagonistes, les ponents van ser la Sra. Bianca Elena Galusca, representant de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC); el Sr. Cristian Carrer Russell, coordinador de l’Observatori Contra l’Homofòbia de Catalunya; la Sra. Laura Pliego Nieva, representant de la Federació Salut Mental Catalunya; la Sra. Conxita Güell, delegada territorial de Catalunya de Plataforma per la llengua, i la Sra. Ana Lucía Olivos Pairazamán, formadora d’interculturalitat de l’associació Abrazo cultural.
Les representants de les entitats van exposar la feina d’atenció que realitzen a persones que han patit situacions de discriminació des dels diversos àmbits en els quals treballen, des de l’antigitanisme, fins a LGTBIfòbia, passant per la salut mental, la llengua o la diversitat cultural. Durant el diàleg entre les entitats, van sorgir reivindicacions i reptes al voltant de la implementació de la llei, com ara la manca de recursos, l’atenció psicosocial, el paper de les entitats en la implementació de la llei i la coordinació d’aquestes amb les administracions. “Superar certes discriminacions és fer-les visibles en espais on no són visibles”, va manifestar la Sra. Galusca. El Sr. Carrer, qui va assenyalar que “un marc normatiu defineix la subjectivitat de les persones que entren en els programes”, va posar de manifest la necessitat de no quedar-se en la normativa i anar més enllà, fent també “un treball pel que fa a teixir comunitat als barris o impulsar processos col·lectius”. Finalment, un dels conceptes que més es va repetir va ser la interseccionalitat, que, com en el cas de les administracions, des de les entitats la identifiquen com un dels principals reptes en la implementació de la llei. Donada la interrelació dels eixos d’opressió, la perspectiva interseccional és una oportunitat per a les entitats que treballen per la igualtat de tracte per treballar de manera transversal i atendre les persones que han patit discriminació en diversos àmbits.
Ambdues taules van finalitzar amb un espai obert per a la ciutadania que van poder traslladar preguntes, reflexions i reivindicacions a les ponents.
Manifest amb les reivindicacions sorgides de la jornada
El grup de treball sobre igualtat de tracte i no discriminació tornarà a reunir-se per recollir les reflexions sorgides durant les dues taules rodones, així com les preguntes que van formular des del públic. La finalitat és la de configurar un manifest amb un diagnòstic general de la situació per tal de traslladar-les al govern municipal. El manifest inclourà les principals reivindicacions pel que fa a la implementació de la llei i el procediment que la ciutadania ha de seguir en cas de produir-se una discriminació. Amb aquesta darrera trobada, conclourà el cicle de sessions del grup de treball sobre igualtat de tracte i no discriminació.
